Antoni Llena (Barcelona, 1942). La seva trajectòria artística s’inicia a meitats de la dècada dels seixanta moment en què realitza diverses exposicions junt a Jordi Galí, Sílvia Gubern i Àngel Jové i on projecta escultures i instal·lacions de caire imminentment efímer. Pioner de l’art conceptual a Espanya i de l’art povera, fins a les seves Grans sèries (1962-2003) en les quals trobem una nova visió de la pintura a partir de la composició amb materials extrapictòrics, al marge de moviments establerts. Així mateix, la seva obra s’inscriu en una línia d’investigació plàstica, de despullament i de síntesi que, iniciada a la dècada dels anys trenta, de la mà de Ferrant, Cristòfol i Miró sorgeix en aquest context com una de les més singulars i radicals dins el panorama contemporani espanyol.

свернуть