VALÈNCIA - Sergi Tarín (per a La Veu del País Valencià)
El Cabanyal no sol ser una plaça fàcil per a Rita Barberá, alcaldessa de València. La seua obstinació de vora dos dècades per enderrocar el vell enclavament de pescadors ha generat una constant oposició veïnal que ha aconseguit paralitzar el projecte als tribunals. La dicotomia al barri entre afectats i no afectats ha emmalaltit la convivència, de vegades fins a límits insuportables. Este dijous, l’alcaldessa visità, amb una hora de retard, el mercat del Cabanyal i va ser esbroncada per una vintena de detractors. A favor seu hi havia una altra vintena entre regidors, assessors i incondicionals.
La batalla fou essencialment gutural. “Fora Rita del Cabanyal”, “corrupta” i “lladre” enfront de “Rita, alcaldessa” i “quatre anys mes”. Al mig, una sotsobrant primera edil anava de parada en parada repartint besades i encaixades. Però Barberá ja no té el desafiant gest que l’ha caracteritzada en els moments de tensió. Ben al contrari, dijous fou un rostre cansat i un cos estranyament desorientat, a voltes trontollejant, que buscava l’abraç amb força dels seguidors. Un gest d’un llenguatge més semblant al comiat que a l’afecte. I no al comiat per raons demoscòpiques, sinó per un sentit més profund, humà i devastador. Qüestions de gramàtica corporal.
Siga com siga, l’alcaldessa trobà, sí, mostres de suport. Però també un rebuig com poques voltes li han manifestat. Crits, insults i pescateres que li negaven la salutació. Un neguit que li seguí fins la porta del cotxe oficial, on s’afonà amb un posat decrèpit i resignat.
El següent vídeo, de cinc minuts, destaca els principals instants de l’esdeveniment.
