Cançó inclosa a l'àlbum 'Guaret' (2022)
'Guaret' en streaming i CD [ Ссылка ]
AUXILI
Spotify [ Ссылка ]
Apple Music: [ Ссылка ]
Web: [ Ссылка ]
Instagram: [ Ссылка ]
Facebook: [ Ссылка ]
Twitter: [ Ссылка ]
YouTube: [ Ссылка ]
CRÈDITS àlbum 'Guaret' (Propaganda pel Fet!, 2022)
Producció i composició: Joan Marc Pérez
Preproducció, arranjaments i postproducció: Joan Marc Pérez i Samuel Ferrer
Enregistrament i mescla: Samuel Ferrer (WZ Estudis Borriol i Rockaway Studios Castelló)
Assistent d'estudi: Raúl Artana
Màster: Victor Garcia a Ultramarinos Costa Brava
Música i lletra: Auxili
Han col·laborat:
Manu Pardo (Funkiwis): trompeta
Toni Fort (Zoo): saxo
Massiva Lulla i Bittah (Tribade): veu a "Música i manta"
Toni i Nega (Los Chikos del Maíz): veus a "Moussaka"
Martín Plan B: scratch a "Diga-li!"
Maria Bertomeu: cant tradicional a "Guaret"
Marc Guardiola: lletra del cant de batre a "Guaret"
Sandy Ferrandis: cors a "El vici", "Música i manta" i a "La brúixola"
Laia Tortosa, Àngela Cotés, Mireia Andrés i Violeta Llin: veus a "La brúixola"
LLETRA
Ja estic ratllant-me la pinya,
bevent suc de pena,
fumant més del compte,
m’agobia la penya.
Mera, ni paro ni faena.
Este xiquet tenia ganes
de cantar-t’ho tot com era:
Mai vaig ser cantant ni poeta,
mai vaig saber dur la batuta.
Tinc una banda que ho peta i no renta,
la consciència neta i la cara molt bruta.
T’animem a fer-ho,
treu-li punta al llapis,
t’ho direm amb classe,
finals no són principis.
L’èxit és efímer,
les lletres són per sempre,
com deien At Versaris:
“No és vendre, és difondre!”
I no em voreu ballar en eixa pista.
Viu al dilema dels teus llavis l’artista.
Les xifres, les xarxes, el business de risa.
La realitat és nostra, encà que siga trista.
Ja sé que esta rima no plena la nevera.
Jo sé que si calle potser paga la pena.
Ja sé que és més fàcil tirar a la carrera,
rendir la bandera i segar cançons.
Siga com siga, ací ho tens tot.
Tota la dita és collita!
Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
Jo vull suportar esta condemna,
ja no soc feliç d’altra manera.
Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
Ric de música i manta,
pobre de quera, mera!
Oye, mama, yo quiero ser artista
sin olvidarme de quién soy, cuál es mi esencia,
y es que, mama, joder, yo quiero ser yo misma.
Escapar de esas garras que envenenan la conciencia.
Yo ya escogí bando y, coño, sé (que) no será fácil,
nunca moveremos masas porque incomodar no vende.
Sabéis que esto es una farsa, que la integridad es frágil,
que aquí sigo precaria, pero tranqui, en cora y mente.
Ay, madresita mía, que yo me moriré pobre,
pero habré sembrado semillas en todos esos corazones.
Que me han dicho las buenas: “tiemblan los malos si nos oyen”,
y por eso hacemos esto, pa que las nuestras no lloren.
¡Solo tengo mi voz y este tumbao!
Y esta rabia mía en las manos contra el sistema.
¡Solo vengo con cuatro a mi lado!
Enamorá (de) la vida, aunque el mundo me haga morir de pena.
Siga com siga, ací ho tens tot.
Tota la dita és collita!
Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
Jo vull suportar esta condemna,
ja no soc feliç d’altra manera.
Deixeu-me ser, deixeu-me seguir!
Ric de música i manta,
pobre de quera, mera!
