Del disc "Agrupació Folklòrica El Millars, 20 anys". Forma part del que s’anomena “baile suelto” i consta de tres parts: les seguidilles, que en moltes poblacions ja no es recorden; la jota, pausada; i el fandango, unit a la jota, característica aquesta general al nord del País Valencià. Durant l’execució del fandango el ritme va accelerant-se i es posa a prova la destresa dels balladors.
HAN INTERVINGUT EN LA GRAVACIÓ: Eliseu Artola: tabal, veu / Juli Domingo: guitarra / Isabel Escudero: castanyetes, veu / Lluís Martínez: guitarra, guitarró, percussió, veu / Antoni Méndez: llaüt / Conxa Oliver: castanyetes / Pep Òria: dolçaina, veu / Pere Pallarés: arranjaments, bandúrria, llaüt, percussió, veu / Pura Pueyo: veu / Josep Ripollés: veu / Álvar Serrano: bandúrria, percussió, veu
ENREGISTRAT A L’ESTUDI D3 DE VILA-REAL I AL ROCKAWAY STUDIO DE CASTELLÓ, ENTRE EL SETEMBRE DEL 1996 I L’OCTUBRE DEL 1997. TÈCNICS DE SO: Juan Carlos Tomás i Nacho Flors. PORTADA: Amat Bellés. DISSENY GRÀFIC: Toni Tirado.
LLETRES:
Empecemos el baile
si les parece
porque las jericanas
se lo merecen.
La última seguidilla
llevo en la boca;
los demonios me paren
si canto otra.
Para cebollas Novales,
para aceite el Rabosal,
para vino fresco y sano
la partida de Naval.
Por la rocha de la muela
se ve bajar un hardacho;
lleva las orejas pitas
y también el rabo cacho.
Que buena va la guitarra
si la prima no se rompe;
que buena va la guitarra
para rondar esta noche.
Ahora cantamos fandango
pal que lo sepa bailar.
Aquellos que no lo sepan
que se sienten a mirar.
La despedida daremos,
la despedida voy dando;
ésta sí que es despedida
que me despido cantando.
