Sala Cabanyes presenta una versió modernitzada de l’opereta còmica de Gilbert i Sullivan El Mikado. L’objectiu del seu director, Marc Molina, és actualitzar aquest clàssic per acostar-lo als musicals del segle XXI. El muntatge, que està ambientat en un petit poble del Japó Imperial, es va estrenar l’any 1885 a Londres i des de llavors s’ha representat a escenaris d’arreu del món, en adaptacions de tots els colors. El Mikado explica la història de l’emperador del Japó que prohibeix el flirteig a tot el seu imperi, sota pena d’execució. Una llei que afecta tothom, fins i tot el propi fill de l’emperador, que es veurà ficat en un bon embolic. Però els ciutadans de Titipú, el poble on es desenvolupa l’acció, buscaran solucions a aquest problema.
L’adaptació de Sala Cabanyes es basa en la traducció que va fer Xavier Bru de Sala per Dagoll Dagom, la companyia catalana que va representar l’obra amb gran èxit durant els anys 80 (i que va recuperar recentment). Una traducció que dóna un aire molt actual i vigent al text, malgrat conservar la seva vessant satírica original. El muntatge mataroní deixa enrere el concepte operístic amb que va ser concebut el muntatge i prefereix basar-se en l’adaptació que va fer Joan Vives també per Dagoll Dagom, que va respectar la instrumentació de tall més clàssic però la va amenitzar amb elements de música moderna.
El director aposta per potenciar l’element absurd de l’obra i la càrrega irònica i satírica de tots els personatges. Si bé El Mikado de Gilbert i Sullivan va ser concebut com una crítica a la societat anglesa del segle XIX, es manté vigent a l’hora de representar diversos estereotips.
