Gabriel Ferrater va néixer a Reus fa cent anys i es va suïcidar a Sant Cugat del Vallès en fa cinquanta. És una doble ocasió per commemorar l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va excel·lir també com a crític d’art i de literatura i va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística. En els pocs anys que van des de mitjans dels anys cinquanta del segle XX fins a les primeries dels setanta, Ferrater va encarnar com ningú més, segurament, la figura de l’intel·lectual independent i rebel, que exerceix la llibertat de pensament al marge de manaments ideològics. El contacte amb les noves generacions a través de la docència universitària i l’impacte de la seva mort el van convertir, a més, en una figura icònica. I l’edició pòstuma de tots els seus papers ha permès de conèixer la profunditat i la dimensió d’una obra que, mentre era viu, ell només va fixar en el terreny de la poesia, amb tres llibres que va reimprimir, aplegats i corregits, en el volum Les dones i els dies.

свернуть