Guió/Redacció: Sara Borrella
Direcció de fotografia: Sarai Rua
Realització: Marta López i Sarai Rua
Muntatge: Marta López
Foto fixa: Sarai Rua
Producció: La Directa
Christina Abey va encaixar amb la fusta ja de ben petita, quan el seu desig era construir una caseta de fusta al mas on vivien amb la seva família a Rupit (Osona). La vocació professional per la fusteria se li va despertar fent una formació a Escòcia, i després es va llençar a muntar el seu propi taller amb només 20 anys.
La seva condició de dona i jove no encaixava en l’imaginari popular del fuster, que se sol escriure i pensar sempre en masculí. “En alguna ferreteria m’havien dit: ‘Ja saps el què busques, nena?’”, recorda. Però a la llarga això l’ha enfortit i, amb l’experiència a l’esquena, ho veu com un valor afegit, perquè “et coneixen més que si ets un home més”, un fet que reivindica amb el seu nom com a marca i l’etiqueta Wood Woman Made.
Les seves peces es distingeixen per no tenir cap clau ni element metàl·lic, tot està ajuntat a partir d’encaixos -la tècnica més antiga per fer mobles de fusta-, i per estar construïdes amb fustes autòctones, com les de roure, faig o noguera. Aquesta filosofia, lamenta, no és la que ha seguit els darrers anys la indústria, que “diu fusta a materials que no ho són” i genera una elevada quantitat de residus.
Per tot això, els ritmes de treball tampoc són ni poden ser els mateixos, i en el lloc que en el mercat ocupa l’eficiència ella hi posa la perfecció. “Potser hi perdo, però vull que la peça sigui perfecta, si més no per mi”, confessa, i busca transmetre als clients tot el que això suposa, repensant què entenem pel valor que hi ha darrere les coses, un valor per ella són el cap, les mans i el cor.
