Els avenços socials en termes de drets polítics i igualtat de gènere solen dur aparellades reaccions conservadores que s'oposen a dit progrés. En els darrers anys l'antifeminisme ha emergit amb força al voltant del globus, mostrant la seva disconformitat amb la diversitat sexual, la lluita contra la violència de gènere, o les polítiques de quotes, entre d'altres.
En aquesta comunicació s'abordarà en concret com s'articula la reacció antifeminista a Espanya, incidint en la seva complexitat discursiva, i la seva apel·lació no només als homes, sinó també a les dones. En primer lloc, s'identificaran quins argumentaris configuren la reacció antifeminista espanyola prenent com a cas d'estudi el partit polític Vox. En segon lloc, s'analitzarà com es dirigeix la reacció antifeminista cap a un públic específic: les dones, identificant quines imatges es mobilitzen des de la ultradreta espanyola per atraure les dones cap a un discurs antifeminista.
En la mobilització del potencial polític dels afectes que es dirigeix normalment als votants de la ultradreta, el «nosaltres» que s'oposa a les feministes està constituït tant d'homes com de dones. Així doncs, és important pensar amb quins malestars femenins connecta el discurs antifeminista a Espanya. Sens dubte, el nihilisme, el fatalisme i el ressentiment llançat a través dels discursos masculinistes de Vox apel·la directament a la masculinitat ferida de part dels espanyols, però també connecta amb una feminitat que cal protegir i que paradoxalment, es torna activa i empoderadora.
Es produeix una politització de la feminitat, que constitueix les votants de dretes com a dones femenines i maternals, davant les feministes i les dones migrants, que suposarien una amenaça nacional. S'animalitza les feministes associant-los valors negatius i radicalitzats, i se les diferencia de les altres dones, que serien «bones dones», cuidadores i responsables del benestar dels altres i de la nació espanyola.
Paraules clau (4-5 com a màxim): dones, antifeminisme, ultradreta, VOX.
