L’impulsor del Banc d’ADN de Desapareguts, Roger Heredia, ha afirmat aquest divendres que les Terres de l’Ebre han de jugar un paper molt important en la recuperació de la memòria històrica i en la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Heredia ha assenyalat que el Banc d’ADN és “un repte com a país”, que finalment implica els departaments de Salut, Justícia i Exteriors. Un projecte “tranversal i humà” que busca identificar els desapareguts dels dos bàndols.
Ja són més de 5.000 les persones, 400 de les Terres de l’Ebre, que s'han inscrit per trobar els seus familiars desapareguts. Aquest és el pas inicial per poder participar en el creuament d'ADN que es farà amb els restes que apareguen en fosses comunes i en altres espais. De fet, Heredia ha dit que ja s’han pogut agafar i conservar unes 400 mostres d’ADN de familiars directes de desapareguts. A més, ha recordat que a Catalunya hi ha un mapa amb almenys 380 fosses que caldrà obrir per fer un estudi de les restes.
Finalment, Heredia ha reclamat una llei catalana de Memòria Històrica per acabar també amb els vestigis del franquisme. En aquest cas, ha citat el cas del monument de Tortosa o la presència de plaques franquistes en alguns carrers del país.
