Inèdita ruta per uns cims molt panoràmics i força desconeguts.
Situats al nord de Gessa i Salardú són les elevacions més importants de la llarga Sèrra de Vilac que separa les valls de La Garona amb la de Varradòs.
Iniciem la ruta a l'ampli aparcament del poble d'Unha. Pugem cap a Bagergue pel vell camí que està força arranjat i es puja sense cap complicació. Creuem aquest bonic poble i ens endinsem cap a la vall del riu Unhòla. Aviat trobem una cruïlla de pistes. Seguim per la que planerament s'endinsa al gran pla d'Era Lana i després de creuar el riu per un pont iniciem la llarga pujada a la Colhada de Varradòs. Són uns 8 quilòmetres que es fan molt bé atès que la pista es troba en bon estat.
Quan arribem a dalt d'aquest coll deixem la pista i ens comencem a enfilar a la nostra esquerra per uns amplis pendents d'herba. Aviat trobem un marcat sender que puja més suaument pel vessant nord d'Era Montanheta.
De tant en tant trobem algun petit escull que salvem fàcilment. Estem pedalant per uns indrets molt solitaris i salvatges. Al fons, cap a ponent, ja s'endevina la clotada on trobarem l'estany. Abans però caldrà superar el tram de les cascades que és el més complicat de la ruta. És curt i no excessivament difícil. En el darrer tram aconsello sortir del camí i pujar més a la dreta pels glevers. D'aquesta manera aconseguireu arribar a l'estany pedalant. L'estanh des Trueites o estanh Cabrit està situat en una cubeta al nord del Tuc dera Pincèla en una raconada encisadora.
El voltem per la dreta i ens arribem fins el proper estanh dera Pincela, de dimensions una mica més reduïdes. Visitats els estanys arribem sense cap complicació al Còth de Salient que es troba a tocar. Es tracta d'un ampli coll que comunica les valls de Salient amb la de Varradòs.
En el mateix coll ens comencem a enfilar per unes extenses pales herbades en direcció sud-est. Anem pujant sense cap dificultat fent àmplies llaçades fins arribar a una àmplia collada situada entre els cims del Tuc derà Pincèla a l'est i el Tuc d'Arenho a l'oest.
Primer pugem cap el Tuc dera Pincèla (que en aranès vol dir donzella). Per arribar-hi ens haurem d'esforçar una mica superant unes empinades rampes herbades. El tram final és planer però superant sense cap dificultat un estret i una mica aeri sender. Grans panoràmiques als quatre vents.
Refem el camí de pujada fins arribar de nou al coll i ara, en direcció oest, ens enfilem també per uns amplis glevers fins el Tuc d'Arenho, uns metres més baix que el seu veí. L'Arenho és el punt culminant de l'allargada i extensa Sèrra de Vilac. No cal dir que les panoràmiques són tant excel·lents com les que hem gaudit des del Tuc dera Pincèla.
Iniciem la baixada seguint pel cap de la serra una bona estona fins que en un punt on el pendent sud es suavitza abandonem la carena i ens deixem caure pels forts pendents herbats que ens baixen a l'amagada Pleta Barrada on trobem un marcat sender que força planerament ens porta fins el Colhet de Monticalbo on s'inicia una vall encarada a l'est i que és una de les capçaleres de la vall de Corilha. Baixem sense camí pel mig d'un espès herbassar. És una baixada que cal fer amb atenció i seguint el track per tal de no desviar-se del camí correcte.
Abans d'arribar al fons de la vall passem per les restes d'una cleda de pedres. Aquest indret s'anomena la Pletassa.
Finalment arribem al fons de la clotada, creuem el riu i ara ja estem pròpiament a la vall de Corilha. Rep aquest nom perquè a l'altre vessant de la vall hi ha situada en un lloc força intrincat la petita ermita de Sant Martin de Corilha que podrem observar a mida que anem baixant.
El sender cada cop és més marcat i després d'una bona estona de baixada arribem a una cruïlla de senders. Seguim pel de l'esquerra en direcció a Unha. El tram final és força divertit doncs fa múltiples llaçades per superar el fort desnivell del vessant sud del Poi d'Unha.
Finalment arribem de nou a aquest poble i albirem davant nostre el campanar octogonal de l'església dedicada a Santa Eulàlia.
Unes recomanacions. La ciclabilitat, si es té un bon nivell, està al voltant del 95%. Imprescindible seguir el track atès que en molts trams no hi ha camí, només extenses zones herbades.
Si us hi aventureu espero que la gaudiu tant com nosaltres.
